El de Neil Young és un bagatge únic en la història del rock. Més de trenta anys en actiu elaborant una trajectòria, encara que irregular, fructífera: més de quaranta àlbums enregistrats (sol, amb Buffalo Springfield o amb CS&N). Posseïdor d'una poc freqüent integritat que l'ha fet objecte de respecte per part de moviments musicals com el "punk", el "noise" o el "grunge". Perfecta imatge del "llop solitari", fent el que sempre ha volgut, aliè a crítiques i projectes comercials. La seva obra és una immensa deixa de la qual destaquen, essent molt objectius, set o vuit obres, imprescindibles a una bona discoteca de rock.

Va nèixer a Toronto el 1945; després de passar pel circuit folk canadenc formà The Squires i The Mynah Birds. En el 66, amb Steve Stills, va fundar Buffalo Springfield (banda ja analitzada a "Clàssics del rock" el passat mes d'abril).

Dissolts els Buffalo, en el 68 edità un disc epònim que recollia excel.lents cançons acústiques, complexament arranjades. Els àlbums que avui us comentarem són els dos posteriors. Dues gemmes.

Per a enregistrar l'intens "Everybody Knows This Is Nowhere" (Reprise, 1969), contactà amb The Rockets, poderós quartet de Los Angeles. Danny Whitten (guitarra), Billy Talbot (baix) i Ralph Molina (bateria) es transformaren en Crazy Horse, mítica banda que, intermitentment, ha acompanyat el nostre amic Neil al llarg de trenta anys.

"Cinnamon Girl", una de les esplèndides cançons del disc, ens mostra el que vindrà a continuació: una enrobustida secció rítmica i la perfecta compenetració entre Danny Whitten i Neil que delecten el personal amb remarcats "riffs" de guitarres. "Cinnamon Girl", típica peça "country-rock", és una meravella melòdica amb guitarres penetrants. A la composició que dóna títol a l'elapé, "Everybody Knows...", hi trobam un intent de retorn a la vida bucòlica ("He de fugir d'aquest frenètic dia darrera dia/Tothom sap que això és enlloc"). A "Round And Round", hipnòtica peça acústica que enllaça amb la primera obra en solitari, Neil interpreta un duet amb la seva al.lota Robin Lane. L'extensa "Down By The River" és la segona gran cançó del disc; una curta i simple estructura és usada com el punt de partida del que serà un apocalíptic solo de guitarra d'una única nota (efecte molt utilitzat per Young durant tota la seva carrera). Si "Down By..." és llarga, més ho és "Cowgirl In The Sand", amb una estructura molt semblant: guitarres lacerants, duels instrumentals i unes lletres amb connotacions feministes. "Down By The River" i "Cowgirl In The Sand" són composicions èpicament ferotges que posseeixen un aire romàntic malgrat els sons realment estripants.

L'estiu del 69 Young acudí a la crida del seu amic Stephen Stills perquè s'unís al trio CS&N i, així, formar el que seria anomenat primer "supergrup" dels 70. De l'experiment va nèixer l'hiper-fabulós "Dejà Vú" que comentarem un proper diumenge. Mesos després, però, l'esquerp Young deixà el trio per continuar el viatge en solitari o, més ben dit, amb Crazy Horse i alguns músics més (Nils Lofgren, Stephen Stills, Greg Reeves...). El setembre del 70 s'editava un disc potent i urpajant, molt treballat i tan brillant com l'anterior: "After The Gold Rush" (Reprise).

Pere Ferrando.