Abans d'enregistrar el disc que avui comentarem, "Harvest" (Reprise, 1972), Neil Young ja havia signat tres discos en solitari (a més de l'estupend material de Buffalo Springfield i Crosby, Stills, Nash & Young), dos dels quals, "Everybody Knows This Is Nowhere" i "After The Gold Rush", amb el grup Crazy Horse, havien estat autèntiques joies. Tots els discos esmentats, sol o amb companyia, ja han estat analitzats en aquestes columnes.

L'estat de salut de Young va ser el determinant de "Harvest", el qual va suposar una ruptura amb el seu material anterior. Després d'haver enregistrat "After The Gold Rush" una sèrie de greus problemes musculars l'obligaren a retirar-se al seu ranxo de La Honda, California, on havia de dur un collaret ortopèdic. El mateix Young ho ha contat infinites vegades: "Només sortia del ranxo per anar a l'hospital; vaig perdre contacte amb l'exterior. Tenia un costat del cos semiparalitzat i molts de músculs engalavernats". Per anar de la casa a l'estudi particular, que era a tres-cents metres, tardava tres quarts d'hora. "Només podia estar dret quatre hores al dia. Per aquest motiu "Harvest" és un disc tan assossegat".

Per això, bàsicament, "Harvest" posseeix una evident manca d'unitat formal ja que està format per composicions de diversa procedència. "There's A World" i l'emocionant "A Man Needs A Maid" (dedicada a Carrie Snodgress, la seva nova parella), són dues peces solemnes produïdes i arranjades per Jack Nitzche amb l'Orquestra Simfònica de Londres conduïda per David Meecham; no calien, a cap de les dues belles cançons, els violins i les campanes simfòniques. A "The Needle And The Damage Done", una escarrufant composició enregistrada en directe a la Universitat de Los Angeles, s'hi reflecteix la trista situació per què passava el seu amic i guitarrista de Crazy Horse Danny Whitten, qui morí mesos després víctima d'una sobredosi d'heroïna: "Vaig arribar a la ciutat i vaig perdre la meva banda,/Vaig veure com l'agulla se'n duia un altre home,/Duit, duit, el mal fet./He vist l'agulla i el mal fet,/Una petita part a cada un,/Però cada ionqui és com una posta de sol".

Les altres set peces varen ser enregistrades als estudis Broken Arrow del seu ranxo a La Honda amb la companyia de The Stray Gators: Ben Keith (guitarra "steel"), Kenny Buttrey (bateria), Tim Drummond (baix), Jack Nitzsche i John Harris (pianos). Quatre pertanyen al període en què era incapaç de tocar una guitarra elèctrica. "Heart Of Gold", com altres cançóns de l'elapé ("A Man Needs A Maid", "Old Man") parla de la recerca de l'amor, de la necessitat d'escalfor humana; compta amb la participació vocal de James Taylor i Linda Ronstadt, una de les cantants preferides de Young. "Heart Of Gold", número 1 a mig món, va ser l'autèntic reclam comercial de l'àlbum, el més venut de Neil Young. Taylor i Ronstadt també canten a "Old Man", una altra balada preciosa, amb el mateix esperit que "Don't Let It Bring You Down" de l'anterior àlbum o de "Don't Be Denied" que inclouria al posterior i magnífic "Time Fades Away"; alguns han llegit a "Old Man" una mena de reconciliació amb son pare, el cronista esportiu Scott Young que l'abandonà de petit. A "Out On The Weekend", l'obertura, i a "Harvest", l'harmònica substitueix les seves clàssiques fuetejades de guitarra.

Les altres tres composicions, "Are You Ready For The Country", "Alabama" i "Words" , amb la col.laboració vocal de Stephen Stills, David Crosby i Graham Nash, s'enregistraren mesos després de l'operació a la qual, finalment, es va sotmetre; són cançons vigoroses amb guitarres punyents, tocades amb la ràbia d'abans, de després i de sempre. A l'àcida "Alabama" adopta un punt de vista admonitori cap a l'estat rebel; el grup Lynyrd Skynyrd, poc després, va replicar el text de Young amb la també excel.lent "Sweet Home Alabama". Per cert, algun diumenge d'aquests comentarem el primer disc dels Lynyrd. Seguint amb les cançons postoperatori tenim "Words", la més enèrgica, on Young es mostra escèptic davant la fama: "Quan mir per la finestra i vaig pel camí/M'ofereixen presents i em saluden/Cantant paraules, paraules/Entre les línies del temps.../Si jo fos un drogaaddicte venent-te cotxes,/Netejant-te les finestes i fent brillar els teus estels/Pensant que la teva ment és la meva en un somni,/Què et semblaria i de què t’esglaiaries?"

"Harvest", serè puzle construït per la impossibilitat física, produeix sensacions que van de la placidesa campestre a la desesperança de l’urbs. Un elapé majoritàriament suau, tranquil, ple de detalls i subtilitats, les petites qualitats de la quietud del so, lluny del volum i del feedback. Un disc que no tingué successor fins vint anys després amb "Harvest Moon" (títol similar, banda idèntica). Tanmateix hi ha gent que afirma tenir tots els discos de Neil Young llevat de "Harvest" que, per primera i única vegada, va ser nº 1 a GB i als EUA, llocs en què només el 1972, va vendre dos milions de còpies.

Pere Ferrando.